Si hi ha una paraula que defineix els japonesos és "omotenashi", aquestes paraules que es van fer famoses quan Tokio va ser escollida com a seu dels Jocs Olimpics del 2020 signifiquen la hospitalitat japonesa en la seva màxima expressió. Això és el que ens ha passat avui a Hakodate.
El dia comença aviat, ens aixequem i agafem el shinkansen H5 per anar a Hakodate, la porta d'entrada de Hokkaido des de la illa de Honshuu, famosa per les seves vistes nocturnes, les cases europees (perque va ser un dels primers ports comercials del Japò amb l'extranger) i el seu marisc, sobretot el calamar..
Arribem cap a dos quarts de 9 i el primer que fem és anar a informació turística a comprar el pase diari de tranvia i dos segells per enviar una postal, la bústia ja era una declaració del símbol de Hakodate.
Queda clar que el calamar mana aqui? (és una bústia de correus)
Anem amb tranvia fins a Suehirocho per anar al nostre allotjament, la Pensiò Jokura. Molta maca, en forma de cabana, amb en Totoro saludant a l'entrada, bany japonès i habitació japonesa amb tatami i futon, faltava el yukata però bé tampoc es pot demanar tot. El propietari molt bé, ens ha deixat deixar les maletes i ens hem dirigit posteriorment a comprar un impermeable per mi perque plovia i després al mercat matutí anomenat "Asa Ichi" situat al costat de l'estació de Hakodate. Hem estat mirant crancs gegants al mòdic preu de 150 € , melons de Yubari (famosos) o sindries Densuke (també molt famoses). Però el principal motiu era anar al donburi yokocho on hem menjat kaisendon, és a dir arròs amb diversos toppings de marisc cru, en el meu cas vieira, garoina i cranc de Hokkaido, el company cranc i ous de salmò "ikura" i la companya garoina, gamba dolça, salmò i ous de salmò "ikura". Un cop acabat vam anar a fer compres al mercat i a provar un tall de melò Yubari, molt dolç i sucòs.
El meu donburi de vieira, garoina i cranc
Marxem del mercat amb el tranvia al fort Goryokakku, antiga fortalesa on va caure l'últim bastió dels fidels al shogunat. Vam trobar una mascota en forma de ós i cap de melò, rídicul i alhora divertit, no se que dir-vos...
Al fort vam pujar a la torre per veure el parc en forma de estrella de 5 puntes. Bastant bonic.
Acabem la visita al parc i tornem prop de l'allotjament per anar a Motomachi a veure les cases d'estil europeu, em va recordar una mica a Nagasaki quan vaig anar l'any 2013. Em va agradar molt l'ambient, ens vam trobar que muntaven un festival de sons del món i vam pensar anar-hi més tard.
Acabem de Motomachi i anem a una antiga fàbrica reconvertida en centre comercial, el Kanemori Red Brick Hall, bàsicament ens dirigim allà a berenar per provar uns pastissets de formatge que em van recomanar, eren sublims, i això que tampoc soc devot del cheesecake.
A Motomachi
Deliciosos cheescakes!!!
Acabem els cheesacakes i anem a comprar un paravents en un super barat. Voliem anar al mont Hakodate a veure una de les millors 3 vistes nocturnes de Japò. Però la boira era increiblement espessa, calia esperar un cop de sort, així que de moment vam anar a l'hotel a fer el check in. Paguem i el propietari ens fa una foto amb una reflex seva. Decidim marxar per anar a veure el monte Hakodate cap a les 7 perque ja s'havia dispersat la boira. Així que càmera en mà i trípode pugem cap allà, estava tot ple de gent, vaig haver d'esperar 15 min per poder instalar la càmera i tirar fotos. Però va valer la pena.
Les vistes del mont Hakodate (tirada amb Iphone)
Acabem de les fotos i voliem anar al festival dels sons del món, però vam arribar i s'havia de pagar 2.000 yens per entrar (16 €), era tard i no valia la pena aixi que vam sopar en una hamburgueseria de Hakodate, famosa per el chinese chicken burguer, que ve a ser una hamburguesa de pollastre agredolç, estrany a més no poder.
Tornem a la pensió per parlar amb el propietari, ens va regalar una foto nostre que ens havia tirat i uns bastonets per menjar gravats a mà amb el nostre nom, un detall molt gros, i per acabar-ho d'adobar vam demanar que ens demanés un taxi per l'endemà per portar-nos a l'estació a les 5 30 del matí i ens va dir que era massa car que ja s'oferia ell a portar-nos amb la furgoneta l'endemà, un detall molt gros de la hospitalitat japonesa, "ometenashi", com deia Christel Takigawa al 2013 per promocionar Tokio 2020, i ho hem pogut comprovar un cop més en 1ª persona. Marxo de Hakodate molt agraït per tot. Demà Llac Toya i senderisme al mont Usu i Showa Shinzan
No hay comentarios:
Publicar un comentario