El matí ha començat tranquil ja que el nostre tren sortia cap a quarts de 11 (no hi havien trens disponibles abans). Hem esmorzat a l'hotel i hem anat a la botiga Don Quijote a comprar una tela per fer un picnic a la tarda a Akita Ens hem dirigit després de les compres a la ciutat de Kakunodate per veure un dels barris samurais més ben conservats del Japò.
El barri samurai de Kakunodate
Hem deixat equipatge a l'estació (ens ha costat molt trobar les taquilles) i hem anat caminant fins el barri samurai, molt maco, semblava com tornar amb una màquina del temps, les cases samurai estaven ben conservades i algunes s'havien convertit en botigues i restaurants. El barri estava bastant ben recreat amb les parets de fusta i els arbres de cirerer inmensos, definitivament és un lloc molt bonic i sobretot a la primavera deu ser espectacular amb els cirerers tot florits. Hem fet un volt per el barri i he comprat amazake per beure (era com un suc d'arròs, no estava malament pero tampoc era el millor que he provat en quant a begudes).
Amazake
Per dinar hem anat a provar Inaniwa udon, eren uns udon freds que els hem pres amb caldo i una tempura de bolets japonesos, simplent deliciòs. Hem brindat amb una mica de sake fred. Quan hem acabat de dinar hem anat a Akita, hem deixat equipatge i pagat hotel per una nit i hem anat a fer el vol sobre les 4 de la tarda al lloc del festival on hem deixat la tela del mati per guardar lloc.
Inaniwa udon
Pel camí un home disfressat de namahage ha intentat fer-se el gracios amb un ganivet fals. És un namahage, una mena de dimoni del folklore japonès típic d'Akita, diuen que alguns pares porten aquests dimonis als fills per donar-los una lliçò en cas que no es portin bé, una mica heavy no? pobre nen jajaja.
Posteriorment hem anat a deixar l'equipatge i a buscar un lloc on suposadament feien una exhibicio de Kanto (els mastils amb fanalets), i ens hem liat, crec que la de la oficina de turisme s'ha equivocat i no ho feien, la cosa és que hem vist tothom guardant lloc a quarts de 5 per el festival (3 h abans de l'inici) i hem decidit buscar cinta adhesiva i si!!! posem aquella tela de picnic que hem comprat a Sendai aquest matí i hem anat a buscar menjar i beure. Al solar prop d'on estavem estava ple de botiguetes de menjar per compartir, hem decidit doncs fer un picnic a l'avinguda principal i hem menjat takoyaki (boles de pop), pollastre japonès "karaage", empanadilles japoneses "gyoza", calamara a la brasa i yakisoba (fideus a la planxa) tot acompanyat d'unes bones cerveses fresquetes,
El sopar d'avui, de tapes japoneses!!!
Ens hem endut tot el menjar al lloc on haviem deixat la tela al matí i hem estat bevent una mica i sopant les tapes japonesos que hem agafat després de guardar lloc a peu d'avinguda principal amb fanalets i flautes i després hem estat veient durant més d'una horea el festival del Kanto matsuri i hem provat d'aixecarlo sense èxit però amb les fotos de rigor (El festival ha estat increïble, molt molt bonic tot plegat). El festival tracta d'una cercavila amb flautes i tambors japonesos mentre els participants al concurs intentaven aixecar els fanalets gegants de 50 kg de pes, hi havia gent que ho feia amb la palma de la mà, el front o la cadera, sense comentaris...
El Kanto matsuri d'Akita.
Un cop hem fet les fotos amb els fanals gegants hem anat a llençar la brossa i desmuntar el lloc i després a fer un gelat kakigori al solar on vam comprar el menjar abans.
Ha estat una experiencia grandissima el fet de poder veure aquest festival i els seus fanals, poc conegut pero una joia que val la pena veure si es va a l'estiu al Japò.
No hay comentarios:
Publicar un comentario